El passat divendres dia 12 va tenir lloc a Can Massallera la conferencia “El cas de la Santboiana Caterina Torres (1613) sospechosa de ecchissera y tener pacto con el demonio” a càrrec de l’historiador i responsable de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat, Carles Serret. La conferencia s’emmarca dintre del cicle “Sant Boi terra de bruixes” que la Uned Sènior ha iniciat per aquests curs, una manera de recuperar la memòria de les dones que van patir el procés de la cacera de bruixes.
Carles Serret ens va parlar de l’únic cas documentat relacionat amb bruixeria de la localitat de Sant Boi.
Caterina, una dona vella, sense recursos va ser acusada però per fortuna no va seguir la sort de moltes altres que o be van ser penjades a la forca o cremades a la foguera.
Podem posar atenció a certs punts de la historia de la Caterina. En ser acusada contava amb 70 anys. Al s.XVII arribar als 50 anys ja era una gran fita, i l’aspecte físic de les persones d0aquella edat en aquella la època el podríem equiparar a una persona de 100 o 110 anys de l’actualitat. Per tant, era una edat molt avançada per aquell moment.
Un altre aspecte de rellevància es que va ser acusada pel testimoni de 9 homes grans, el que ve a significar que són acusacions creïbles doncs provenen de persones d’edat, a les que se les reconeixia valor i respectabilitat i a més, eres homes.
Se l’acusa de “enmedecinar criatures i animals i que deia oracions sobre ells i en conseqüència havien mort alguns animals i una criatura”. També està transcrit al judici la oració que deia als malalts, invocant a Jesucrist i la Santíssima Trinitat i la recitació de 7 Pares Nostres i Avemaries. Una vegades dites les oracions posava al damunt del melic una mica d’oli d’oliva i cendra. És ben curió per tant, que una dona “piadosa” fos acusada de bruixeria si només deia oracions sobre les persones que acudien per sanar-se.
Afortunadament, els jutges no la troben culpable sino expressen que és una dona molt gran i que no té tot l’enteniment.
Amb tots aquests antecedents, per què la devien acusar? La por i la ignorància sempre ha servit d’escut per a mantenir la societat establerta, sota control d’una elit governant. Podem pensar en això però desconeixem la raó real.
Seguidament va tenir lloc la taula rodona amb la participació de la Queralt Albertch, antropòloga i representat del Centre d’Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sassera, Carme Martorell activista cultural de l’Embruix de Sant Hilari de Sacalm i de Francesc Roma, historiador i guia del Cau de les Bruixes de Centelles.
Tots tres ens varen parlar de les seves tasques i diverses activitats que es desenvolupen en les seves poblacions. Poblacions on hi varen haver processos documentats sobre bruixeria, en especial a Sant Feliu Sasserra i al Lluçanès en general, on hi ha 23 casos documentats. D’aquests casos, 6 dones acaben condemnades a mort. Els teòrics de l’època deien que les bruixes havin de ser cremades a la foguera però les circumstàncies del moment fan que siguin jutjades per tribunals civils i com aquests tipus de judicis no tenen permès la condemna a la foguera, en conseqüència són condemnades a la forca.
En els casos del Lluçanès, en ser tribunals civils de la població, la majoria son absoltes de bruixeria i només són condemnades a penes que van des de una multa, una penitencia, l’exili, assots, reclusió i en el cas d’heretgia extrema, la foguera.
Sí que hi podia haver algun “bruixot” però aquestes 23 casos són de dones grans, que viuen soles, és a dir, o son vídues o són solteres, amb situació de marginalitat social i de pobresa. De fet, aquest és el perfil més comú de les dones acusades de bruixeria arreu dels països on impera la Santa Inquisició.
Tenim coneixement que la Napa de Prats del Lluçanès és una de les darreres dones executades per bruixa a Catalunya al 1763.
La Queralt ens convida a fer una visita pel centre d’Interpretació de la Bruixeria, una visita guiada pel poble que la fan un cop al mes, visitant el lloc d’execució, o activitats per públic familiar o escolar.
En Francesc ens explica que Centelles va ser durant molts anys centres d’estiueig de verenejants de Barcelona fins que als vols de 1980 comencen a canviar els seus destins a altres poblacions. Entre les propostes per revigoritzar la població apareix el “Cau de Bruixes”. A primers de febrer Centelles es converteix en un poble plé de bruixes i bruixots, activitats, visites i mercats artesanals.
En aquesta població es coneix el cas de la “Peirona”, una dona també d’avançada edat acusada de bruixeria que es sentenciada a ser fuetada i exiliada del poble però curiosament, la nit abans de portar a terme la sentencia mor a presó.
Finalment, la Carme, amb el seu tarannà divertit, agosarat, dinàmic i polifacètic ens parla i convida a l’Embruix, on a finals de maig, aquest any concretament el 25 i 26 d’aquest mes, podrem gaudir d’una gran varietat de propostes per totes les edats.
De Sant Hilari sabem d’una tal Eufresina Puig de Rajols del Montseny-Guilleries, contemporània del bandoler Serrallonga. Amb paraules de la Carme a una entrevista a “El Periódico”, ens diu que treballava amb herbes i tenia fama de tenir mal caràcter i que quan s’enfadava causava fortes tempestes.
En una ocasió va causar tal tempesta que un llamp va matar a un company del Serrallonga i diuen que ell mateix la va matar.
Tenim doncs tres propostes interessants per continuar amb el món de les bruixes i coneixem més sobre la historia de Sant Boi, una localitat del Baix Llobregat de gran importància ja en el món romà.
Comments