Ahir dia 2 de novembre vaig tenir la oportunitat de poder col·laborar amb el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, un museu amb una trajectòria des de l’any 1988 on dia a dia realitzen activitats, tallers, xerrades i conferències relacionades amb la vida rural i promovent la reflexió sobre la transformació social sostenible des del món de camp.
Una de les exposicions que donat el seu èxit serà prorrogada fins al 2024, “Tros de Dona” ha acollit la possibilitat de parlar de les “Trementinaires”, dones que en pròpia expressió deien que “anaven pel món”. Dones lluitadores, valentes i treballadores que van ajudar a impulsar l'economia en les seves llars.
Els canvis socioeconòmics de mitjans del segle XIX, amb l’augment d’impostos que havien de pagar en efectiu, la desaparició dels beneficiós que donaven les terres comunals, en passar a mans de l’estat i l’aparició d’empreses fusteres que explotaren els boscos de la zona, junt al gran augment demogràfic, vam ser els orígens de l’aparició d’aquests ofici. No tenim constància escrita de que abans del 1800 existís aquest ofici però de ben segur, van elaborar “metzines” per guarir tant als membres de la família com a altres poblacions.
A la presentació, a part de conèixer el seu origen, com elaboraven el seu producte estrella, com preparaven plantes i bolets, quins estris portaven i com podien carregar tot el material que duien a sobre, ens vam fascinar amb el canvi de rol domèstic que comportava l’absència d’aquestes dones a la seva llar. No ha estat fins fa pocs anys que hem pogut veure als pares fer-se càrrec de la mainada i ocupar-se de les feines domèstiques. A la vall de la Vansa, els marits de les trementinaires eren els encarregats d’aquestes feines quan les seves dones marxaven a peu durant tres o quatre mesos per a recórrer els camins de pràcticament tota Catalunya.
Finalitzada la presentació els assistents van poder veure, tocar i olorar diferents productes i elaboracions de les trementinaires, com essència de trementina, pega groga, ungüent de trementina, oli d’avet i diverses plantes, que solien portar per a vendre a diferents indrets. Finalment, per a completar l’estada, van poder tastar una infusió de timó i una d’espígol.