EL QUE MAI S’ESCRIU SOBRE EL MÓN DE LA RESTAURACIÓ DEL PATRIMONI – MUSEU DE SANT BOI
- shekemtherapeutics
- 16 oct 2018
- 2 Min. de lectura
Diumenge, 14 d’octubre de 2018, a les 12 h. MUSEU DE SANT BOI DE LLOBREGAT – C/ del Pont, 7 (Can Barraquer) – 08830 – Sant Boi de Llobregat Vermut–Conferència: va tenir lloc a xerrada “EL QUE MAI S’ESCRIU SOBRE EL MÓN DE LA RESTAURACIÓ DEL PATRIMONI. EXPERIÈNCIES DES DE SANT BOI A EGIPTE” Agustí Gamarra i Mº José Garcia
Vam poder conèixer en primera persona les experiències de dos restauradors tant en el nostre patrimoni com en altres arreu del món, especialment a Egipte. Faig especial ressò en la restauració del temple de Tutmosis III, situat al marge occidental del Nil, aprop de la ciutat de Luxor, a uns 100 metres del Rameseum. Es tracta d’un temple parcialment excavat a la muntanya que tenia tres terrasses a les que s’accedia a través d’unes rampes.
Al bell mig del desert, en un dels seus patis, originàriament hi havia plantats els arbres anomenats Perseas, que a l’antiguitat se’ls coneixia com “IShed”. Es tracta d’un arbre de fulles ovalades perennes que produeix un petit fruit comestible de color groc o verd que de forma freqüent es trobava com ofrena a les tombes i es troba ben referenciat al “Llibre dels morts, capítol 17”. Era considerat origen de la vida i árbre sagrat de Heliòpolis.
Es tracta d’un arbre similar al nostre llorer, de sabor similar si bé, més atenuat però cal tenir en compte que no es pot infusionar perquè s’ha detectat que la seva sàvia es tòxica.
A diferència d’aquest, nosaltres que treballem amb els olis essencials, podem destacar com a principals usos de l’oli essencial de llorer (Laurus nobilis), el tractament de la caiguda del cabell, dolors reumàtics, grip, bronquitis cròniques i naturalment, per tots coneguts el seu ús dintre de la preparació de diferents plats tradicionals. A nivell emocional és un oli que ens ajuda a afrontar reptes, que ens aporta valentia, que ens ajuda a perdre la por a parlar en públic, en definitiva a sentir-nos guanyadors, com quan a l’època dels romans posaven una corona de llorer al victoriosos.
Comments